dijous 15 de març de 2012

Què hi farem?...mala cara continuament!

La Doctora tenia un mes bastant ocupant, unes jornades sobre el sexe aplicat a la medicina de família a la Universitat de Durro i una convenció sobre patologies posttraumàtiques de senyors de mitjana edat que es compraven velers, aquí al bar de la cantonada, a Cal Dani. Com que estaríem dies sense veure'ns vaig comprar-me un parell de cd's a la gasolinera i em vaig enfilar al meu veler camí de Tsibilisi per comprar-me uns texans nous i cenyits.

Em vaig comprar l'últim cd de Chuck Quail que "molava cantiduvi" i el disc d'homenatge als meus estimats FGTD (Frankie Goes to Durro) "Sempre Us Portarem Al Cor". Quines grans versions del Moncho i la Feliu, són molt grans, me'ls estimo molt des de la gira que varem fer plegats amb Manowar. Per cert, els hi hauria de fer un truc....

Un altre cop sol al veler gaudint de l'infinit blau. La managerette s'havia quedat a casa per "prescripció", "desconfiança" i "recomanació" de la Doctora. "Va! vinga" vaig pensar! "fot lo Chuck Quail a tota canya i tocaré air guitar enfilat al pal major". Així ho vaig fer!. Vaig prémer el botó "open" del cd i la tapa s'obrí de manera sexi, li vaig introduïr lentament el disc per no fer-li mal, vaig mirar que estigués ben col·locant dins la ranura i vaig prémer suament un altre cop el botó "open" (que quan la porteta està oberta aleshores serveix per tancar). Aleshores lívidament vaig buscar el trianglet del play, vaig empassar saliva i lleugerament vaig friccionar el botó en qüestió. Quina explosió de so començava amb un "gutiarrasso"....


One, Two, Three,.....
I feel like always writting the same song
I feel like going down
But I'm always having trouble expressing myself
You've healed my soul and this crazy arms of mine

Little P is coming from where's no sea
But she has always liked swim
She look at the world with his beautiful blue eyes
His close friend take him by the hand and told him ....

Take the world as it comes to you,
Because nothing is gonna stop waiting for you,
Sit on your backdoor stairs waiting someone
to pick you up and start living from now again! come on! let's go...

Life is this, starting over and over again
Plant your tree, let it grow and place your home on top
And someday will fall down and don't let it take you
Hang on from another tree and begin your trip from then

Take the world as it comes to you,
Because nothing is ....

Em vaig adormir i somiar que unes belles sirenes em temptaven però jo les ignorava.

Vaig arribar a Tsibilisi i em vaig comprar uns pantalons ben cenyits. Vaig tornar cap a casa.

divendres 20 de gener de 2012

Entrada i sortida

Mentre recollia l'ancora i pujava al meu veler, per abandonar el port de la Dra Coturnix, vaig connectar la meva ràdio. Un petit transistor monofònic d'aquells que porten els padrins per anar al futbol del seu poble. El locutor anunciava el nou hit parade de Chuck Quail and The Band Arres, Feeding the fleas. El tema començava, com no podia ser d'una altra manera, amb el marcatge del tempo amb les baquetes...

Ohhh! sweetie, it's too late
my daily headaches burns inside
I feel like a little worm
and you are a little bird

Ohhh! Honey, what should we do?
But don't worry, we won't be far away for so long
because now I'm going to feed the fleas
in my beddddd......withhhh youuuuu !!!
Come on! come on! feeding the fleas with you!
Oh sugar! come on! feeding the fleas (cors:in my bed) with you!

Com molava aquest paio, si hi haguessin tendes de discos hauria anat aquell mateix a comprar-me el single. Era com si les seves lletres parlèssin de mi.

Un cop instal·lat davant del timó no sabia quin rumb pendre. Tenia tres dies per davant fins que pogués tornar a veure la meva doctora particular.


divendres 2 de setembre de 2011

Entrada sexual (no apta per a menors de 18 anys)

AVÍS IMPORTANT: TEXT NO APTE PER A MENORS DE 18 ANYS I GENT QUE NO ENTENGUI EL CATALÀ!!!!

Un cop dins ens varem quedar plantats un davant l'altre amb mirada lasciva i ens abraçàrem. Sentíem el contacte dels nostres cossos calents i excitats. Les nostres llengües no donàvem més de si. Treien fum.
Entrelligats rebolcant-nos pel terra ens traguérem la roba que ens cobria el tors. Ella m'estirà el cinturó amb la boca mentre la meva ma cercava donar-li plaer al seu entrecuix humit. D'un cop de velcro em vaig extreure els pantalons i la managerette va quedar a la vista amb tota la seva esplendor i lluentor (no porto mai roba interior).
Vaig tombar-la al llit amb delicadesa i ímpetu masculí i mentre la meva boca buscava una de les seves orelles que ella padava per esborronar-se, amb les mans l'alliberava d'aquells texans tant cenyits que remarcaven el seu cul mític a la facultat de medicina. Portava les calcetes supersexis especials per a ocasions especials que s'havia comprat en Tot a 100. Però els que estaven a 100 érem nosaltres, calents els nostres cors sonaven com el motor del Ford Gran Torino d'Starsky y Hutch en plena persecució.
La meva llengua lliscà resseguint el camí que marcaven els seus pits coronats pels seus dolços mugrons que sorgien de la seva suau pell. Em vaig entretindré una estona circumval·lant-los mentre les meves mans gaudien d'altres parts del seu tremendo cos. Coturnix m'agafava les galtes del cul amb les mans i m'intentava mossegar el clatell. A punt d'explotar em suplicà que la penetrés. La sensació de ser un sol ens va deixar gaudint del moment fins que va ser el moment de començar la cursa de l'amor.
De cop algú va trucar a la porta!

Manager - Qui demana?
Henry - Ei Manager! estàs bé que sento gemecs? Has paït malament l'escudella que he portat?
Manager - No pateixis company ....mmmmmm... tot bé.... arghhhhh... tot bé!
Henry - Ok!

Set hores després, i amb 14 orgasmes de la doctora a les esquenes vaig acabar. Vaig cridar d'extasi durant 5 minuts. Toma castanya! Escaldats ens dutxàrem, vam tastar l'escudella i vam tornar a la feina amb més llepades, mossades, fel·lacions, masturbacions, penetracions, gemecs i fluids corporals varis. Però aquest cop, la doctora es posà el vestit de col·legiala.

AVÍS IMPORTANT: JA PODEU TORNAR A LLEGIR ELS MENORS DE 18 ANYS. ELS QUE NO ENTENGUEU EL CATALÀ NO.

dijous 1 de setembre de 2011

Entrada eròtica (no apta per a menors de 18 anys)

La festa va està "guai", s'allargà fins la matinada del dimarts. I el dilluns....mmmm...el dilluns va ser un dia super sexi.

Jo ja portava un parell de xarrupets de licor i rondava tot sol pel meu veler saludant els meus convidats quan vaig veure la Dra.Coturnix sola gaudint de la lluna i de la brisa de la costa de Ripoll. Estava radiant amb el seu cabell movent-se al ritme de les ones, les seves orelles i el seu clatell em deien vine i mossega ben fort. Em vaig quedar una estona gaudint de la seva visió i del seu cul. Un cul que en altres èpoques hauria estat mític, segurament hauria aparegut esculpit al partenó. I resumint el meu estat m'estava escalfant.
Em vaig apropar a ella silenciosament i li vaig fer una mossadeta al clatell. Ella s'esgarrifà sense girar-se al conèixer perfectament el tacte de les meves dents a la seva pell. La vaig abraçar suament per darrera mentre la meva boca recorria el lòbuls de les seves orelles, aquells lòbuls temptadors. Ella es deixava i gaudia de les meves carícies. Les meves mans recorrien els seus pits i la seva panxolina i anaven lliscant eventualment pel seu pubis. Girà el cap per afavorir el contacte dels nostres llavis i l'intercanvi de llepades. Ella mogué la seva ma cap al meu entrecuix i apretava desitjosa. Els dos amb els ulls clucs no ens adonàvem que ens estàvem convertint en la distracció secreta d'alguns dels convidats.
El meu cor bategava com un cavall al trot i semblava que en qualsevol moment explotaria. Vaig posar la meva ma per dins els seus pantalons per sobre les calces. Tenia ganes de sentir el seu cos.
Encesos com dos llumins em digué a l'orella "fem l'amor?" i jo la vaig agafar de la ma i la vaig portar al meu camarot.

continuarà...

dimarts 30 d’agost de 2011

Celebració de no res



Tot i que no tenim res a celebrar, ens avorrim. I aquest és el millor i únic motiu per celebrar una juerga al meu veler. Gairebé tots hi erem, però potser hi faltaves tu.


divendres 26 d’agost de 2011

La revolució individualista

Amb el timó en direcció a Berga vaig haver de parar al port de Sant Iscle de Vallalta per fer una parada tècnica. Tenia gana i necessitava canviar l’aigua de les olives. No em va costar gens trobar un McPatoDonalds on vaig demanar unes braves i una canya. Assegut a la meva taula sol pensant en la Dra.Coturnix estava a la glòria.Sentia una gran sensació de llibertat i la bufeta orinaria ja no m’apretava. A la meva edat ja he de començar a preocupar-me per la prostata. Quan de cop algú que passava entre les taules em va fer un cop sense voler.


Mao-Ui! Peldoni! Ha estat sense volel.

Manager-No passa res! Tranqui! ….. mmmm. Perdoni…

Mao-Si?

Manager-Vostè no és Mao Tse Tung?

Mao-Si senyol, a la seva disposició. I vostè? No és l’antic managel de Il Divo i amic de Tintin?

Manager-I tant que ho sóc. Escolti! Per cert! què fa tot un lider comunista xinès en un McPatoDonalds? Què hem perdut els principis? Què hem perdut els ideals? Què diran els seus camarades? On anirem a parar?

Mao-És que…jo també necessitava canvial l’aigua al canali! Els lidels comunistes també tenim les nostles necessitats. I dulant una bona estona he estat dubtant entle mixional al carrel o entral en aquest antle capitalista. I al final he decidit que la millol folma de convatle l’enemic és només entlal a consumil leculsos i no deixa ni un dulo en menjal basula.

Manager-Caram! Més que comunista sembla un turista català!

Mao-Jejejejejeje

Manager-Jejejejejejejeje

Mao-jajajajajajajajajajajaja

Manager-jajajajajajajajajajajaja

Mao-JAJAJAJAJAJAJAJAJA

Manager-JAJAJAJAJAJAJAJA

Mao-Ala ens ha agafat la lisa tonta!! Jajajajajaj

Manager-Si! Jajajajajaja


I així va ser com vaig coneixer a Mao. Un altre dia us explicaré quan em va convidar a casa seva, una proletaria xabola a Marbella.

Encara amb un somriure a la boca de les brometes comunistes vaig rependre el meu camí entre les ones. La cridoria de les gabines i el batec de les ones al casc del veler em reconfortaven i m’omplien el cor de vida. A la radio AM sonava una cançó de Chuck Quail & The Band Arres…


Waiting in your old red van on Tree’s street,

With your tight short blue jeans, mmmmmm…

I came late exhausted without time

I took my guitar and I played a love song


I couldn’t see anyone except you

I smell your breast and I touched your ass

Time stopped, but my heart exploted

The fire starts burning our souls.


And we made love, ohhhhhhh

Looking at your eyesss, ohhhhhh

Come on honey, ride one more time

We’ll see the moon over the hilll, driving your van.


…totalment alliberat de qualsevol càrrega ni lligam em vaig treure el banyador del Naranjito original del Mundial82 i em vaig llençar al l’aigua salada. Vaig nedar un minut i vaig tornar a pujar per que l’aigua esta freda. Els meus mugrons despuntaven entre la meva capilaritat pectoral. I vaig dormir mil anys seguits. I ja està, vaig continuar el meu camí a trobar la doctora.

divendres 8 de juliol de 2011

Ohhhh gavina voladora! (sexe i diners gratis)

No espereu trobar una història marranota després de llegir la paraula "sexe" al títol. Cap història d'aquelles que posen tontet, amb suor i fluids corporals de tota mena. Cap història amb revolcades exitants per tots els racons, ni amb cossos llepats i amb la pell de gallina.

El que relataré a continuació és totalment cert, i és com en la meva primera etapa com a manager, pre-Il Divo, vaig ajudar al rei a fugir, a abandonar una vida d'excesos i mala vida, i portar-lo al retir espiritual i al bon camí. Em refereixo a l'únic rei que hi ha hagut, a l'autèntic, el rei de rock. Cridem tots ben fort!!!! Auambabuluba balambambú! ...ohhh yeahhhhh!!

L'any 77 jo estava a la Vegas convidat pel Flan Sinnata de festa en festa, de casino en casino jugant al Twister, quan un bon dia em van presentar l'Elvis. Caram! quina gràcia vaig pensar. Allí el tenia, 200 kgs de rei del rock amb unes patilles i un tupé frondosos i una indumentaria esplendida per l'època.

Manager - Ei!
Elvis - Ei!
Manager - Com va això noi?
Elvis - Guai! no?
Manager - Mola!
Elvis - M'han dit que tu ets amic del Tintin.
Manager - Si, ens vam coneixer en un club de carretera. Bon paio!
Elvis - I qui no s'ha conegut en un club de carretera! jajajajaajjaja
Manager - Jajajajajaajajaj

Aquí va quedar la nostra primera conversa. Com a manager s'han de riure les gràcies dels artirtes.
No esperava pas tornar-lo a trobar.

Al cap d'uns dies van trucar a la porta de la meva habitació de l'hotel. Eren les 3 de la matinada. Era un 16 d'agost, ho recordo com si fos ara. A l'obrir em vaig trobar un persona enorme de genolls donant-me l'esquena amb els braços en creu subjectant una capa blanca de lluentons.

Manager - Hola??! el puc ajudar ?
Elvis - Manager, si que pots!
Manager - Caram! si ets tu! qui havia de ser amb aquesta elegant indumentaria! passa home! no t'estiguis al terra de genolls, a la teva edat i amb algun quilet de més es resentiran.
Elvis - Gràcies xiquet! que Déu et beneixi!
Manager - Això mateix.
Elvis - He sentit a dir que ets bona persona, i tot un guia espiritual, necessito el teu consell. No puc més amb aquest ritme de vida.
Manager - El meu consell? és clar, deixa la mala vida. Si vols fugir, farem veure que t'has mort i et portare a un camping de l'Atmella de Mar que està molt bé. Allí podràs viure tranquil i menjar tonyina.
Elvis - No serà pas el camping la Siesta!
Manager - No, aquest és a Salou.
Elvis - Ah! tens raó.

No cal explicar més detalls de la història. Però aquell mateix 16 d'Agost va traspassar el personatge i va sobreviure la persona. I us puc dir que va continuar al món de la música, escrivint lletres per a Georgie Dan amb pseudònim. Com aquella famosa de la barbacoa.

I like the meat is tender
drumsticks and breasts and make them round and round.
While the other eating scary
enjoy licking his fingers like crazy.

The neighbor who is very cute
bask in the sun.
I will do something simple
but want the steak
she likes more.

The barbecue grill....

Primer les feia en anglés i després el Georgie les passava al castellà.

Ara fa dies que no hi parlo, però si aneu per l'Atmella de mar potser alguna nit podreu escoltar algún llunyà Aumbabuluba balambambú.....