MANAGER

Entrada i sortida

2012-01-20T01:04:00.000-08:00

Mentre recollia l'ancora i pujava al meu veler, per abandonar el port de la Dra Coturnix, vaig connectar la meva ràdio. Un petit transistor monofònic d'aquells que porten els padrins per anar al futbol del seu poble. El locutor anunciava el nou hit parade de Chuck Quail and The Band Arres, Feeding the fleas. El tema començava, com no podia ser d'una altra manera, amb el marcatge del tempo amb les baquetes...

Ohhh! sweetie, it's too late
my daily headaches burns inside
I feel like a little worm
and you are a little bird

Ohhh! Honey, what should we do?
But don't worry, we won't be far away for so long
because now I'm going to feed the fleas
in my beddddd......withhhh youuuuu !!!
Come on! come on! feeding the fleas with you!
Oh sugar! come on! feeding the fleas (cors:in my bed) with you!

Com molava aquest paio, si hi haguessin tendes de discos hauria anat aquell mateix a comprar-me el single. Era com si les seves lletres parlèssin de mi.

Un cop instal·lat davant del timó no sabia quin rumb pendre. Tenia tres dies per davant fins que pogués tornar a veure la meva doctora particular.

Entrada sexual (no apta per a menors de 18 anys)

2011-09-02T01:44:00.000-07:00

AVÍS IMPORTANT: TEXT NO APTE PER A MENORS DE 18 ANYS I GENT QUE NO ENTENGUI EL CATALÀ!!!!

Un cop dins ens varem quedar plantats un davant l'altre amb mirada lasciva i ens abraçàrem. Sentíem el contacte dels nostres cossos calents i excitats. Les nostres llengües no donàvem més de si. Treien fum.
Entrelligats rebolcant-nos pel terra ens traguérem la roba que ens cobria el tors. Ella m'estirà el cinturó amb la boca mentre la meva ma cercava donar-li plaer al seu entrecuix humit. D'un cop de velcro em vaig extreure els pantalons i la managerette va quedar a la vista amb tota la seva esplendor i lluentor (no porto mai roba interior).
Vaig tombar-la al llit amb delicadesa i ímpetu masculí i mentre la meva boca buscava una de les seves orelles que ella padava per esborronar-se, amb les mans l'alliberava d'aquells texans tant cenyits que remarcaven el seu cul mític a la facultat de medicina. Portava les calcetes supersexis especials per a ocasions especials que s'havia comprat en Tot a 100. Però els que estaven a 100 érem nosaltres, calents els nostres cors sonaven com el motor del Ford Gran Torino d'Starsky y Hutch en plena persecució.
La meva llengua lliscà resseguint el camí que marcaven els seus pits coronats pels seus dolços mugrons que sorgien de la seva suau pell. Em vaig entretindré una estona circumval·lant-los mentre les meves mans gaudien d'altres parts del seu tremendo cos. Coturnix m'agafava les galtes del cul amb les mans i m'intentava mossegar el clatell. A punt d'explotar em suplicà que la penetrés. La sensació de ser un sol ens va deixar gaudint del moment fins que va ser el moment de començar la cursa de l'amor.
De cop algú va trucar a la porta!

Manager - Qui demana?
Henry - Ei Manager! estàs bé que sento gemecs? Has paït malament l'escudella que he portat?
Manager - No pateixis company ....mmmmmm... tot bé.... arghhhhh... tot bé!
Henry - Ok!

Set hores després, i amb 14 orgasmes de la doctora a les esquenes vaig acabar. Vaig cridar d'extasi durant 5 minuts. Toma castanya! Escaldats ens dutxàrem, vam tastar l'escudella i vam tornar a la feina amb més llepades, mossades, fel·lacions, masturbacions, penetracions, gemecs i fluids corporals varis. Però aquest cop, la doctora es posà el vestit de col·legiala.

AVÍS IMPORTANT: JA PODEU TORNAR A LLEGIR ELS MENORS DE 18 ANYS. ELS QUE NO ENTENGUEU EL CATALÀ NO.

Entrada eròtica (no apta per a menors de 18 anys)

2011-09-01T02:33:00.000-07:00

La festa va està "guai", s'allargà fins la matinada del dimarts. I el dilluns....mmmm...el dilluns va ser un dia super sexi.

Jo ja portava un parell de xarrupets de licor i rondava tot sol pel meu veler saludant els meus convidats quan vaig veure la Dra.Coturnix sola gaudint de la lluna i de la brisa de la costa de Ripoll. Estava radiant amb el seu cabell movent-se al ritme de les ones, les seves orelles i el seu clatell em deien vine i mossega ben fort. Em vaig quedar una estona gaudint de la seva visió i del seu cul. Un cul que en altres èpoques hauria estat mític, segurament hauria aparegut esculpit al partenó. I resumint el meu estat m'estava escalfant.
Em vaig apropar a ella silenciosament i li vaig fer una mossadeta al clatell. Ella s'esgarrifà sense girar-se al conèixer perfectament el tacte de les meves dents a la seva pell. La vaig abraçar suament per darrera mentre la meva boca recorria el lòbuls de les seves orelles, aquells lòbuls temptadors. Ella es deixava i gaudia de les meves carícies. Les meves mans recorrien els seus pits i la seva panxolina i anaven lliscant eventualment pel seu pubis. Girà el cap per afavorir el contacte dels nostres llavis i l'intercanvi de llepades. Ella mogué la seva ma cap al meu entrecuix i apretava desitjosa. Els dos amb els ulls clucs no ens adonàvem que ens estàvem convertint en la distracció secreta d'alguns dels convidats.
El meu cor bategava com un cavall al trot i semblava que en qualsevol moment explotaria. Vaig posar la meva ma per dins els seus pantalons per sobre les calces. Tenia ganes de sentir el seu cos.
Encesos com dos llumins em digué a l'orella "fem l'amor?" i jo la vaig agafar de la ma i la vaig portar al meu camarot.

continuarà...

Celebració de no res

2011-08-30T05:02:00.000-07:00

Tot i que no tenim res a celebrar, ens avorrim. I aquest és el millor i únic motiu per celebrar una juerga al meu veler. Gairebé tots hi erem, però potser hi faltaves tu.

La revolució individualista

2011-08-26T05:02:00.000-07:00

Amb el timó en direcció a Berga vaig haver de parar al port de Sant Iscle de Vallalta per fer una parada tècnica. Tenia gana i necessitava canviar l’aigua de les olives. No em va costar gens trobar un McPatoDonalds on vaig demanar unes braves i una canya. Assegut a la meva taula sol pensant en la Dra.Coturnix estava a la glòria.Sentia una gran sensació de llibertat i la bufeta orinaria ja no m’apretava. A la meva edat ja he de començar a preocupar-me per la prostata. Quan de cop algú que passava entre les taules em va fer un cop sense voler.

Mao-Ui! Peldoni! Ha estat sense volel.

Manager-No passa res! Tranqui! ….. mmmm. Perdoni…

Mao-Si?

Manager-Vostè no és Mao Tse Tung?

Mao-Si senyol, a la seva disposició. I vostè? No és l’antic managel de Il Divo i amic de Tintin?

Manager-I tant que ho sóc. Escolti! Per cert! què fa tot un lider comunista xinès en un McPatoDonalds? Què hem perdut els principis? Què hem perdut els ideals? Què diran els seus camarades? On anirem a parar?

Mao-És que…jo també necessitava canvial l’aigua al canali! Els lidels comunistes també tenim les nostles necessitats. I dulant una bona estona he estat dubtant entle mixional al carrel o entral en aquest antle capitalista. I al final he decidit que la millol folma de convatle l’enemic és només entlal a consumil leculsos i no deixa ni un dulo en menjal basula.

Manager-Caram! Més que comunista sembla un turista català!

Mao-Jejejejejeje

Manager-Jejejejejejejeje

Mao-jajajajajajajajajajajaja

Manager-jajajajajajajajajajajaja

Mao-JAJAJAJAJAJAJAJAJA

Manager-JAJAJAJAJAJAJAJA

Mao-Ala ens ha agafat la lisa tonta!! Jajajajajaj

Manager-Si! Jajajajajaja

I així va ser com vaig coneixer a Mao. Un altre dia us explicaré quan em va convidar a casa seva, una proletaria xabola a Marbella.

Encara amb un somriure a la boca de les brometes comunistes vaig rependre el meu camí entre les ones. La cridoria de les gabines i el batec de les ones al casc del veler em reconfortaven i m’omplien el cor de vida. A la radio AM sonava una cançó de Chuck Quail & The Band Arres…

Waiting in your old red van on Tree’s street,

With your tight short blue jeans, mmmmmm…

I came late exhausted without time

I took my guitar and I played a love song

I couldn’t see anyone except you

I smell your breast and I touched your ass

Time stopped, but my heart exploted

The fire starts burning our souls.

And we made love, ohhhhhhh

Looking at your eyesss, ohhhhhh

Come on honey, ride one more time

We’ll see the moon over the hilll, driving your van.

…totalment alliberat de qualsevol càrrega ni lligam em vaig treure el banyador del Naranjito original del Mundial82 i em vaig llençar al l’aigua salada. Vaig nedar un minut i vaig tornar a pujar per que l’aigua esta freda. Els meus mugrons despuntaven entre la meva capilaritat pectoral. I vaig dormir mil anys seguits. I ja està, vaig continuar el meu camí a trobar la doctora.

Ohhhh gavina voladora! (sexe i diners gratis)

2011-07-08T00:34:00.000-07:00

No espereu trobar una història marranota després de llegir la paraula "sexe" al títol. Cap història d'aquelles que posen tontet, amb suor i fluids corporals de tota mena. Cap història amb revolcades exitants per tots els racons, ni amb cossos llepats i amb la pell de gallina.

El que relataré a continuació és totalment cert, i és com en la meva primera etapa com a manager, pre-Il Divo, vaig ajudar al rei a fugir, a abandonar una vida d'excesos i mala vida, i portar-lo al retir espiritual i al bon camí. Em refereixo a l'únic rei que hi ha hagut, a l'autèntic, el rei de rock. Cridem tots ben fort!!!! Auambabuluba balambambú! ...ohhh yeahhhhh!!

L'any 77 jo estava a la Vegas convidat pel Flan Sinnata de festa en festa, de casino en casino jugant al Twister, quan un bon dia em van presentar l'Elvis. Caram! quina gràcia vaig pensar. Allí el tenia, 200 kgs de rei del rock amb unes patilles i un tupé frondosos i una indumentaria esplendida per l'època.

Manager - Ei!
Elvis - Ei!
Manager - Com va això noi?
Elvis - Guai! no?
Manager - Mola!
Elvis - M'han dit que tu ets amic del Tintin.
Manager - Si, ens vam coneixer en un club de carretera. Bon paio!
Elvis - I qui no s'ha conegut en un club de carretera! jajajajaajjaja
Manager - Jajajajajaajajaj

Aquí va quedar la nostra primera conversa. Com a manager s'han de riure les gràcies dels artirtes.
No esperava pas tornar-lo a trobar.

Al cap d'uns dies van trucar a la porta de la meva habitació de l'hotel. Eren les 3 de la matinada. Era un 16 d'agost, ho recordo com si fos ara. A l'obrir em vaig trobar un persona enorme de genolls donant-me l'esquena amb els braços en creu subjectant una capa blanca de lluentons.

Manager - Hola??! el puc ajudar ?
Elvis - Manager, si que pots!
Manager - Caram! si ets tu! qui havia de ser amb aquesta elegant indumentaria! passa home! no t'estiguis al terra de genolls, a la teva edat i amb algun quilet de més es resentiran.
Elvis - Gràcies xiquet! que Déu et beneixi!
Manager - Això mateix.
Elvis - He sentit a dir que ets bona persona, i tot un guia espiritual, necessito el teu consell. No puc més amb aquest ritme de vida.
Manager - El meu consell? és clar, deixa la mala vida. Si vols fugir, farem veure que t'has mort i et portare a un camping de l'Atmella de Mar que està molt bé. Allí podràs viure tranquil i menjar tonyina.
Elvis - No serà pas el camping la Siesta!
Manager - No, aquest és a Salou.
Elvis - Ah! tens raó.

No cal explicar més detalls de la història. Però aquell mateix 16 d'Agost va traspassar el personatge i va sobreviure la persona. I us puc dir que va continuar al món de la música, escrivint lletres per a Georgie Dan amb pseudònim. Com aquella famosa de la barbacoa.

I like the meat is tender
drumsticks and breasts and make them round and round.
While the other eating scary
enjoy licking his fingers like crazy.

The neighbor who is very cute
bask in the sun.
I will do something simple
but want the steak
she likes more.

The barbecue grill....

Primer les feia en anglés i després el Georgie les passava al castellà.

Ara fa dies que no hi parlo, però si aneu per l'Atmella de mar potser alguna nit podreu escoltar algún llunyà Aumbabuluba balambambú.....

SOBRE LA MARXA I SALUT MENTAL (ÉS CLAR)

2011-06-15T01:50:00.000-07:00

Dra Coturnix - I ara què Manager?
Manager - Què vols dir?
Dra. - Ets lent Manager, hauries de caçar les coses amb més celeritat...
Manager - Sempre m'ha passat! Què és el que em vols dir que no entenc?
Dra. - Jo em marejo al mar, no puc sortir a navegar amb tu.
Manager - Més clar l'aigua! I jo he de marxar, el vaixell em necessita però del mar en puc prescindir.
Dra. - Doncs ja saps on trobar-me a partir d'ara, si vols és clar!
Manager - Si que vull, només hem de trobar la manera de conciliar-ho i continuar gaudint del nostre amor apassionat, gairebé de pel·lícula clàssica...em pots prometre una cosa ?
Dra.- No ho se si puc, què vols?
Manager - Que sempre recordaràs que hem estat junts, que ens hem estimat i que ens escapat d'un sanatori junts! Que no ho pot dir tothom això!
Dra. - Em sona aquesta promesa, és d'algun llibre?
Manager - Dra., si una cosa he aprés d'aquest món de bojos és que els petits problemes de dos persones insignificants en l'univers, com tu i jo, no importen a ningú. El món continua girant.
Dra. - Ara aquesta frase em sona d'una pel·lícula clàssica!
Manager - T'has d'agafar al tren quan passa per que no para on l'esperes, només has de saber baixar abans de l'última estació.
Dra. - Caram! Aquesta és d'una cançó, no?
Manager - Vale ja!!! intento posar-me trascendental i tu no estàs per la feina!!
Dra. - Tranqui tronqui! no et poses nervi!!
Manager - Efestivi wonder! m'estic posant nervi!
Dra. - Si? ens veurem? atracaràs el teu vaixell al meu port quan puguis?
Manager - No se que passarà, no ho puc saber, ja ho saps! però la meva brujula sempre apunta al teu nord.
Dra. - La teva brujula és tremenda!!
Managerette - Eiss!! que estic aquí! sóc jo aquesta brujula de que parleu?
Manager - No, calla! ara no és el moment de que parlis tu. No ets tu! només eren metàfores!
Stallone - GUAUUU! GUAUUUU!
Managerette - Callo.
Dra.- Tu també calla Stallone!
Dra. - Doncs què? Sobre la marxa doncs? Continuem?
Manager - Si vols si. Per mi vale. Sobre la marxa sempre.

Relax i salut mental

2011-05-19T04:43:00.000-07:00

Comisaria de Wilmington, Delaware. 11:27 PM

Manager i la Dra.Coturnix declaren emmanillats (mmmmm) davant de l'agent McFly.

Agent McFly - A veure, aquesta història ja em comença a tenir mosca, qui ha trucat a la comisaria?
Manager - Jo no!
Dra.Coturnix - Jo tampoc!
Agent - Buffff !!! Dra, a vostè l'ha segrestat aquest paio tant ben plantat i elegant anomenat ... Manager?
Dra. - No, mai. Hem fugit voluntariament del sanatori.
Manager - Com que hem fugit? què no m'ha donat l'alta?
Dra. - Eh!??! si?! més o menys!!...t'he de dir una cosa...
Agent - Ja li dic jo, que és molt divertit, aquesta pressumpta Dra és una pacient més del sanatori.
Manager - Caram! i això ?
Dra. - Coses que té una! què hi vols fer ?
Manager - Si, ja t'entenc ! jajajajajajaja
Dra. - jajajajajajajajaja
Agent - A riure al calaboç!!! quan tinguin les idees clares tornem a parlar....QUÈ ELS TANQUIN JA !!!
Manager - Perdò...una coseta només ...què ens podem endur unes manilles al calaboç?
Dra - Seeeeeeeee !

Més tard al calaboç inundats en suor després d´haver practicat sexe reiteradament.

Manager - Tu, Dra, entens aquesta història? Saps que ha passat realment?
Dra. - No, i tu ? ... però ha estat divertit.
Manager - Qui deu haver trucat a la policia?
Managerette - He estat jo! mentre la Dra estava al servei de Bar Bastro i tu t´estaves afartant de graciosa he aprofitat la meva situació privilegiada al costa de la teva butxaca dels pantalons i he marcat el 112. M´he fet passar per la Dra.
Manager - I això per què?
Managerette - Jo només volia que fugissim tu i jo, ella sobrava. Però bueno, ara ja veig que tampoc està tant mal.
Manager - Calla!
Dra. - Tu a lo teu Managerette! Hi tornem o que Man-aaaaaah-gerrr!
Manager - Si tu vols si. Va vinga! per què ets tu!

I el sexe apassionat (de tot tipus, a d´alt, a baix, de costat, de peus, al revés, ....arghhhhh!) va continuar fins l´endemà que l´agent els va alliberar sense càrrecs.

Mentides i salut mental

2011-05-18T03:12:00.000-07:00

Comisaria de Wilmington, Delaware. 10:41 PM

Sona el telèfon.

-Comisaria de Wilmington, l'atent l'agent McFly, en què el puc atendre?
-Hola, sóc la Dra.Coturnix del Sanatori Municipal.
-Si, digui'm.
-M'ha segrestat un pacient del sanatori, m'ha obligat a anar amb ell. M'ha amenaçat amb una perforadora pofessional Petrus 400 ..
-Caram! bona màquina! molt professional, si senyor!
-...si,si, ara estic trucant des del servei del Bar Bastro, a dos carrers del port de mar. Sisplau ajudi'm, temo per la meva castedat i la meva vida.
-No el posi nerviós i mantingui la calma, ara enviem l'equipo B.
-L'equipo B? i l'A?
-L'A els hem hagut d'acomiadar per que eren interins i ja sap...amb el tema de les retallades no es poden tenir massa gastos.

Truquen a la porta del servei del Bar Bastro.

Manager - Dra. Coturnix!! Estimada! Què es troba bé? Puc ajudar-la?
Dra - No, no, ara surto. És que vaig una mica dura i avui encara no havia soltat llast.
Manager - D'acord, em prenc un altre got de graciosa mentre l'espero. No tardi! estem a punt de llevar l'ancla.
Dra - Ara surto.

Se sent la música de l'equipo A i apareix elB.

Equip B - Dra. Coturnix ja som aquí! no pateixi!
Manager - Però, però... Dra! que ha fet? ha trucat a la policia? Em pensava que ens estimavem, no puc confiar en vostè? per què m'ho fa això?
Dra - No he sigut jo, jo no he trucat.
Manager - Com?
Equip B - Tenim l'artilleria apunt! ens carreguem el xalat aquest Dra.?
Dra - Caram! m'agrada buscar problemes però no tants! Jo no he avisat a ningú, deus haver aparcat malament el cotxe.
Manager - Però com m'ha pogut posar en aquest merder!
Dra - Jo no he fet res, només vaig trucar un cop a la policia quan vaig perdre el gatet.
Manager - Què faré ara? a qui em crec?

Continuarà....

Mar i salut mental

2011-05-12T04:17:00.000-07:00

Sanatori municipal de Wilmington, Delaware. 7:23 PM

Managerette - Eh tio! hem de sortir d'aquí com sigui!! No puc continuar més així sense parlar.

Manager - Calla! calla! parla més fluix! que no veus que et sentiran...

Managerette - Val! perdona! però és que és molt frustrant haver de simular no existir. Tu ho entens, no ?

Manager - És clar que ho entenc, però si no li faig creure a la Dra.Coturnix que no existeixes no podrem sortir d'aquí. Han estat 2 anys molt llargs i val la pena fer una mica més de sacrifici.

Managerette - Buffffff!! Ja saps el que ens espera fora, no ?

Manager - Ja ho se, ja ho se! no insisteixis més, fes-me el favor. Necessito concentració.

Managerette - Ens espera un veler que deu estar mig rovellat, molts ports i milers d'aventures.

Manager - Com m'agradaria passar uns dies als ports de Vic o Gandesa, recórrer les platges de Poleñino, Lanaja i Lalueza, ....

Managerette - Tu pots fer-ho! avui has de convèncer a la Coturnix que et doni l'alta...

Més tard, a la consulta de la Dra. Coturnix, a la radio sona We'll meet again de John Lee Hooker...

We'll meet again don't know where don't know when
But I know we'll meet again some sunny day

Keep smiling true just like you always do
Till the blue skies make the dark clouds fade away
Some sunny day

....

Dra Coturnix - Endavant Manager, passi i segui sis plau !

Manager - Bon dia Doctora, avui està especialment radiant i fascinadora. I porta unes arracades molt xuletes!

Dra. - Gràcies Manager! m'afalaga !... a veure, em sembla que la cosa està força madura, depenent de com vagi la sessió proposaré que et donin l'alta. Intenta no menjar-me l'orella.

Manager - Fantàstic !

Dra. – Què em pots comentar des de l'última sessió? Hi ha alguna incidència remarcable?

Manager – Cap, res de res! He passat aquest dies reflexionant sobre la meva actitud, sobre el sentit de la vida, l'amor, les relacions entre persones … i també he aprofitat per escriure uns versos i pintar un fresc al sostre de la meva cambra amb motius de l'antic testament…

Managerette – MENTIDERR!!! FALS!!!!

Manager – Què fots tia? Ara si que l'has feta bona?

Managerette – Ups!

Dra. – Estic esmaperduda!! Que carai és això? És la teva famosa pirola garladora? Existeix de debò?

Manager – Si, és clar! No estic boig del tot! Existeix i sempre m'acompanya.

Dra. – Caram! La vull veure!! Mostra-me-la

Manager – No se, així amb fred em fa una mica de vergonya.

Managerette – No te'n faci, vull sortir a la llum, vull mostrar-me, vull veure a la Dra.Coturnix!

Manager – Doncs vinga, surt a la llum …..

(PATAPLAM !)

Dra. –Caram! Caram! What a God's good !(nda:Bé de Déu per als qui no sapigueu anglès).

Manager – Què li sembla ?

Dra. – djkjnsdnkj asn asdinoia asl m

Manager – Caram per dos ! escolta xiqueta, agafa els bàrtuls i fugim tots tres a recórrer tots els ports de mar dels Països Catalans Lliures!! Que sonin els Segadors, el Virolai i el Highway to hell!

Managerette – Som-hi doncs !!

Dra. – Al mar falta gent !!

Continuarà ....

ORELLES

2011-04-28T01:33:00.000-07:00

Dra.Coturnix - Penso Sr.Manager que aquesta pot ser la nostra última sessió de teràpia.
Manager - No, no. No pot ser que sigui la última, encara que em recuperi sempre vindré a visitar-la, encara que no sigui com a pacient.
Dra - Ja em superat el tema de la teva pirola garladora, la teva obsessió pel circ i el món mariner, les teves converses fícticies amb personatges de pel·lícules dels anys 70 i amb expolítics comunistes...ara només ens queda... a veure, deixa'm llegir l'informe...la seva obsesió per les orelles.

M - Caram! ja tardava a treure el tema de les orelles.
Dra - Com es sent al respecte? quina sensació li produeix pensar en orelles? li molesta que en parlem ara?
M - msdaoin .adfdfun ,a.... df jio! ajsojif!
Dra - Perdoni! però em sembla que si treu el meu lòbul de l'orella esquerra ...mmmmmm... de la seva boca ens entendrem millor....mmmmmmm
M - nsandasinda....earghhhhh!!.... perdó! perdó! No ho puc evitar.
Dra - Penso que el cas és més greu del que em pensava. Però bé, penso que mentre parlo jo vostè podria continuar deleitant el meu lòbul. No només això, sinó que també afegiria un contundent i exitant "arghhhhhh" al respecte.
M - Cap problema. Jo se que puc fer-ho. Però,.... si solventem aquest petit problema em donaran l'alta?
Dra - És clar! si, si, si.
M - Vale, vale ! molt rebé ! ja tinc ganes de sortir d'aquí i tornar a navegar .... ja no recordo on vaig deixar el meu veler!
Dra - "Al port més mariner de les Garrigues, el de les Borges, ple de guatlles que voletejen sobre les veles dels pesquers." cito les seves paraules de la setmana passada. Com pot ser que no ho recordi?
M - Si que ho recordava, però m'agrada sentir la seva veu suau que diu "voletejen".
Dra - Jajajajajaja
M - Jajajajajajaja
(aquí comença a sonar una cançó romàntica tipus Love story)

Dra - Siusplau! l'orella!!
M - masjjk kajk! l ... perdó! perdó!

JOAN PERE (Pepe Sales)

2008-11-30T14:11:00.000-08:00

PORRR (2a part)

2008-11-27T04:54:00.001-08:00

Aquell estrany home no reaccionava davant dels meus intents de comunicació. Només avançava lentament cap a mi amb la mirada perduda i cridant l'Amparo. Tot plegat era tan fantasmagòric que el meu cos s'esgarrifà. Vaig córrer amb totes les meves ganes fugint d'aquella sala cap a les meves companyes de tripulació.

Les vaig trobar mig nues i posant-se mútuament crema hidratant per tot els cos. Mentre els hi explicava els fets, no podia treure el ulls de sobre de la Sira.

La Marta que era la més decidida de tots tres, ens va agafar pel braç i ens va empènyer cap a la sala on havia vist aquell estrany personatge. Ella volia veure-ho amb els seus propis ulls. Després de buscar durant una estona no varem trobar ningú i vaig queda com un mentider.

Havien passat força hores des de que la turmenta havia començat i estavem cansats i famolencs. Tot investigant, ens varem endinsar al que semblava la zona dels camarots buscant un lloc per descansar. De cop, com si res, mentre avançàvem pel passadís, van obrir-se tres portes consecutives. Cadascuna de les quals corresponia a una cambra perfectament condionada per dormir.

Davant la meva sorpresa i incredulitat, per votació popular es decidí que cadascú n'ocuparia una de diferent. Ja veus! no hauria estat millor "dormir" els tres al mateix llit ? Enfadat, amb les venes del front a punt d'esclatar, em vaig estirar al llit del camarot que m'havia tocat, disposat a dormir una bona estona i que em passés el cabreig/frustració.

Passades les cinc de la matinada em vaig despertar amb la bufeta a punt d'explosionar. D'un bot em vaig dirigir cap a l'armari per buscar l'orinalet. Intercalant-se amb el rítmic so del raig d'orina vaig escoltar el dèbil so d'un piano. Em va semblar reconèixer la melodia, era "El fandango de candil". En aquell moment, al sentir aquella peça ja hauria d'haver lligat caps i hauria pogut entendre qui era aquell personatge. Vaig sortir del meu camarot guiat pel so de la música amb la intenció de trobar l'origen d'aquell piano . Provenia de la mateixa sala on havia tingut l'encontre paranormal. En un racó del menjador el senyor amb bigot tocava amb melangia un gran piano de cua. Em vaig anar apropant intentant no fer soroll quan vaig ensopegar amb una cadira. El senyor es va girar ràpidament mentre deixava de tocar.

- Amparo ? Ets tu ?

- Eh! ... no .... em dic Manager ?

- Manager ? Has vist l'Amparo ?

- No. No se qui és l'Amparo. De fet, tampoc he vist ningú més en aquest vaixell.

- Fa anys que busco l'Amparo. La meva dona...

- Em sembla que no et puc ajudar. Com et dius ?

- Enrique. I tu ? Et dius Manager de debò ?

- No. El meu nom real és L.....

De sobte, la porta d'entrada al menjador va espetegar fortament i tallà la conversa. Quan vaig retornar la mirada cap al piano no hi havia ningú.

Decepcionat i amb més interrogants vaig tornar cap al meu camarot. La porta de la cambra de la Sira estava oberta i hi vaig treure el cap per aguaitar que tot estigués en ordre. Allí estava dormint com Ophelia i em vaig embriagar amb la visió.Sense fer soroll vaig seure al terra, al cantó del seu llit, i vaig quedar observant-la durant una bona estona. El seu cabell feia corriols sobre els seus ulls tancats,els llavis carnosos i els seus pits. M'anava posant calent i em moria de ganes de grapejar-la i practicar sexe brut. Aleshores ho vaig veure clar i em vaig decidí.

...continuarà....

MORO MORO (Pepe Sales, Budapest, 1990)

2008-10-24T01:43:00.000-07:00

Jo és que em moro, és que em moro, cada dia més malalt.
I és que em moro, que em moro, cada dia més malalt.

La teràpia de l'aigua fa que sui sidral
i elimini toxines amb lo cares que van.
I babejo, babejo i trec baba pel cap.
És la fi del martiri, és l'enyor del deliri.
És la cura a l'exili que hem de fer Budapest.

La tortura dels nervis la resposta al neguit.
Això no ho cura ni un cura, això no ho cura ni Crist.
I em marejo, em marejo i em marejo amb el nas.
De la fi del misteri de l'enyor de l'exili
d'aquest meu putiferi. Quin excés Budapest !

Trobe reis dins de l'aigua. Trobe sis, sis de pics.
També hi juga la sota, tinc un trio ben trist.
I em noquejo, em noquejo i em noquejo amb el puny.
Tinc sirocco en el coco, tinc sirocco en la bul.
Trobe cartes a l'aigua. És urgent Budapest.

Jo és que em moro, és que em moro, cada dia més malalt.
I és que em moro, que em moro,cada dia més malalt.

PORRR

2008-10-16T07:34:00.001-07:00

Feia més de cinc hores que havia començat la turmenta i la foscor de la nit complicava governar la nau. La Marta tenia greus problemes maniobrant el timó, la Sira bombejava l'aigua que s'estava acumulant a les bodegues i jo tambalejant-me per coberta intentava recollir les veles.

De cop, entre la pluja encegadora vaig apreciar un gran buc immòbil. Aquella immensa nau, aliena al temporal, i que havia aparegut del no res, restava inert com si res l'afectés. Només se li podia apreciar una llum feble encesa en un dels camarots de proa. Semblava un vell ferri, passat de moda i camí del cementiri de ferro.

Vaig cridar a la resta de la tripulació per a que intentessin estrablir-hi comunicació. La nostra situació començava a ser desesperada, l'estabilitat del vaixell i de les nostres vides perillaven. La Marta, amb temperament, es posà a la radio per intentar contactar amb la solitària nau, però ningú va respondre. L'electricitat de la virulenta turmenta provocava interferències en les emissions impedint que el nostre senyal arribés en condicions a ningú.

Com a capità vaig prendre la decisió d'abandonar la nostra embarcació amb el bot salvavides. Intentaríem arribar a l'altra nau, ja que aquesta era molt més estable.

La Marta i la Sira, amb les seves samarretes mullades i arrapades, remaven amb força al voltant del buc mentre jo cridant a pulmó intentava trobar ajuda o un punt de subjecció. De sobte una escala de corda es desplegà a sobre nostre. Vaig mirar cap amunt per intentar veure qui ens socorria, però no vaig poder observar ningú. La tripulació es va enfilar primer, i un cop van arribar a d'alt vaig pujar jo.

La nau semblava abandonada. Com que ningú contestà a les nostres salutacions ens vam dirigir corrents cap al pont de comandament per guarir-nos de la turmenta. La porta estava oberta i ningú al timó. Segurament la nau anava a la deriva però algú hi havia d'haver a bord. Al menys la persona que ens havia llençat l'escala.

Buscant una radio per llançar un S.O.S. vaig observar penjat en la paret un flotador salvavides amb el nom del vaixell: Sussex. El nom d'aquesta embarcació m'era molt familiar. Vaig decidir investigar mentre la Marta i la Sira es treien la roba per assecar-se.

Vaig obrir la porta que portava a la primera coberta, i enfilant les escales vaig seguir un fosc passadís guiat pel so d'una dèbil veu que semblava pronunciar unes paraules gairebé intel·ligibles semblants a "Amparo,On ets Amparo?". Vaig anar obrint porta per porta, trobant totes les cambres buides fins que vaig arribar a una gran sala que devia ser el menjador. De sobte vaig notar la presència d'algú que entrava per l'altra punta. Em vaig girar i vaig observar en la penombra la figura d'un home pàl.lid amb bigot que m'estava mirant fixament. Atemorit li vaig dirigir la paraula:

-Hola! som de la barca salvavides que heu ajudat! Qui sou ?...Hola!... Què m'enteneu? ...

-On és l'Amparo ? Què l'heu vist ?

...continuarà....

ELS DÍAZ PASSEN VOLANT

2008-10-14T01:20:00.001-07:00

La brisa suau d'aigua salada m'inundava els bronquis cada cop que respirava fort per sentir l'alé de la llibertat. Veure passejar la Sira per coberta m'alegrava, no li podia treure l'ull de sobre.

Vaig mirar al cel quan vaig visionar aquella avioneta fumejant que tallava el cel. Feia tirabuixons, aleshores semblava que anava directament a caure al mar i es tornava a enlairar. Ens sobrevolà almenys tres cops fent les mateixes maniobres fins que desaparegué per l'horitzó. Era l'avioneta de la familia Díaz.

PUNT D'INFLEXIÓ

2008-10-09T01:06:00.001-07:00

Tenia uns 16 anys i estava a punt d'acabar els meus estudis a l'acadèmia del circ (els hauria d'haver finalitzat el curs anterior però em van "catejar" en 3 assignatures: castellà, malabars i alimentació de foques). Era el moment d'organitzar el viatge de fi de curs i entre tots vam escollir anar a Las Vegas a veure en Grissom del CSI.

M era repetidora com jo, però havia començat a mig curs ja que els seus pares havien marxat del "Gran Circo Americano" per anar a parar al nostre. Quan va arribar a la nostra acadèmia ja es va asseure al pupitre amb mi i establirem amistat.

Tornem al tema del viatge de fi de curs, aquest prometia i va començar bé. A l'autobús em vaig poder asseure amb la M. i els dies van ser entretinguts. Mentre, jo m'anava fixant en una noia que es deia L. Menuda, pacífica i també repetidora ("Dios los cria...").

Va arribar el penúltim dia de viatge. Tothom tenia ganes de petar-ho tot i es va decidir anar a comprar núvols de sucre, gastar els pocs diners que ens quedaven a les màquines escurabutxaques d'algun casino i casar-nos entre nosaltres vestits d'Elvis i de Gaspar de Portolà drogats fins al cul. Aquella nit abans de sortir vaig anar a parlar amb M a la seva habitació a petició seva. La vaig trobar asseguda al llit amb pijama:

-M ! què fas així encara ? que no vens a petar-ho tot ?

-No, no tinc ganes de sortir. I tu ? per què no et quedes aquí a l'hotel ?

-Caram! és que surt tothom ... L ... Estic cansat de trapezis, elefants, nassos de pallasso, foques ...

-Bé, com vulguis ...

Hauríeu d'haver vist aquell moment i la seva cara lasciva ! Amb el temps ho vaig entendre tot, mai no vaig pensar que pogués passar res entre nosaltres perquè considerava que ella era a un nivell al que jo no podia arribar. Suposo que aquest és el motiu que ens féssim amics. Sempre he estat un Manager lent i badoc en aquestes qüestions.

Unes setmanes després encara vaig tenir una altra oportunitat amb la M, l'últim dia de classe. Agafada a mi, en un racó de la gàbia dels lleons em va preguntar com anava amb L. Li vaig explicar que al final no havia passat res i que ja no passaria.

-Així no va tirar endavant amb la L?

-No, res de res, sóc així de ruc.

-I no n'hi ha cap altra ?

-No.

-I què farem ara?

-No ho se, ja veurem. Ara que hem acabat els estudis cadascú ha de seguir el seu camí. Uns serem domadors, d'altres pallassos, alguns a la presó, d'altres polítics dretes ...

-Potser ens veurem algun dia.

-No ho crec, sóc esquerp i si ens veiem per la pista del circ no et saludaré.

I així ha anat, si ens veiem és com si no ens coneguéssim. Jo sóc Ex-Manager i ella inspectora de Sanitat.

ALL-I-OLI (1, 2, 3, ...)

2008-09-12T00:06:00.000-07:00

Em vaig asseure a proa i vaig deixar la nau a la deriva mentre observava ramats de búfals voletejant a gran velocitat. Quin plaer més gran abandonar-se; notar el vent a la cara i la fortor d'all de l'all-i-oli de dinar que travessava la meva gola. Estava gaudint del moment quan algú va trucar a la porta...

-Hola!

-Hola! Qui ets ?

-Sóc la Sira.

-Encantat Sira, i d'on surts tu ?

-Ah si ! ... eh ... doncs... sóc la germana de la Marta.

-No ho sabia que la meva apreciada Marta tenia una germana...així som com...com ho diríem ?... cunyats ?...

-Més o menys...encara t'ho has de "currar" més!

-I on t'havies posat fins ara ? Ja fa temps que naveguem i no t'havia vist mai.

-Em feia vergonya sortir i m'havia amagat darrera un búfal.

La Sira es va quedar amb nosaltres. S'instal·là a la bodega amb les seves quatre coses.

En un primer moment no me'n vaig adonar, però a mesura que anaven passant els dies al mig de l'oceà, aquella noia tímida m'anava captivant. Em reprimia perquè no podia trair els meus sentiments cap a la Marta, els seus pantalons curts i la seva samarreta arrapada. Però ... la Sira actuava constantment de forma distant per tal de cridar l'atenció; cosa que la feia altament atractiva.

Vaig pensar que lo millor que podia fer era centrar-me. Em vaig asseure al piano i vaig compondre un requiem.

ESQUERPPPPP !!!!

2008-06-22T23:42:00.001-07:00

Maliciosament em vaig arraconar en la foscor per a que ningú em pogués veure. Volia poder jutjar a tothom sense que ningú em jutgés a mi.

Un dia una falsa pirola garladora, la Managerette, em va donar una empenta i vaig haver de sortir a la llum. Em vaig trobar exposat. Esquerp com era i amb una gran tendència a la fustració em vaig haver d'enfrontar a tota una sèrie de males bèsties: voltors, lleons, serps, fills de sa mare, ....

Vaig sortir a navegar, a voltar món. Platonicament em vaig enfadar amb la resta de la tripulació. Em vaig perdre i al buscar-me gairebé em vaig trobar del tot, ara només em falta una orella. Vaig descobrir (aprendre) que no és el mateix que et diguin "Hi ha coses que no cal explicar" que pensar "Hi ha coses que més val no saber".

On vivien les plantes d'interior quan no hi havia cases ? Potser en una cova o en una tenda de palla (que se la feien ells mateixos) ?

I de cop, els meus progenitors que feia anys havia donat per desapareguts al fer el triple sal mortal, van aterrar al meu cantó. S'havien donat tant impuls al saltar que enlloc de 3 tombs en fan fer milions. El primer que em van dir és que trobaven que m'havia fet gran i que era molt pelut.

El circ havia desaparegut, els barrufets cantaires jugaven a bàsquet i l'Alain era executiu d'una gran empresa de Telecomunicacions amb el logo verd.

HIGIENE DOMÈSTICA

2008-06-10T06:41:00.001-07:00

Manager - Saps que em va passar l'altre dia ?

Mao - No ho se pas, però em sembla que ala m'ho contalàs !

Manager - Ets més llest del que sembles Mao ... doncs mira, el fet és que un dia de la setmana van trucar a la porta de casa, cansat de fer el pòtul tot el dia vaig obrir i em van aparèixer dos paios amb roba de categòria i carpetes a les mans. Venien a fer una inspecció de sanitat a casa.

Mao - Calam ! Quin infoltuni !

Manager - Es veu que els meus veïns s'havien queixat reiteradament a les autoritats pertinents sobre l'olor que desprenia el meu habitatge...maniatics !!

Mao - I com va acabal la cosa ? T'han multat ?

Manager - No, de moment no. Només m'han obligat a netejar el meu niu. Quins ous ! si encara no em tocava ! ara es veu que amb una neteja anual no n'hi ha prou ...

Mao - On anilem a palal ! Amb una levolta campelola això no passalia.

Manager - Ja em veus a mi, fent dissabte abans d'hora ! Encara hauria pogut aguantar uns mesos més. S'hi vivia perfectament, i ara no m'hi trobo. És com si no fos casa meva. Amb totes aquelles olors noves, tot aquell espai per desaprofitar, parets sense greix ...

Mao - I on vols anal a palal amb aquesta històlia ?

Manager - A un descobriment ! Treient ronya i munts de caixes greixoses, va aparèixer una finestra. Quina sorpresa la meva ! Em sonava haver-la vist en unes fotos de lany 82 quan hi vaig anar a viure. Però ja feia temps que n'havia perdut el rastre. Em va fer molta il·lusió ! Una gran finestra de dos fulles amb una vista fantàstica.

Mao - Me n'alegro per tu ! I ala que falàs ?

Manager - No, ho se. Ara he aconseguit treure'm de sobre tota aquesta merda acumulada a l'interior, he descobert una finestra, un nou paissatge que desconeixia ... ara potser sortiré a veure'l en primera persona.

Mao - No oblidis la levolució allà fora ! els capitalistes occidentals et temptaran !

Manager - Ai ! Com m'agradaria de debò tenir un vaixell, una ampolla de rom del bó, una tripulació de mariners i marineres, un samarreta de ratlles, uns calçotets amb una ancora brodada...

...es fa camí rodolant !

2008-05-14T07:57:00.001-07:00

Després de tot el que havia passat vaig decidir caminar. Caminar i no anar enlloc. Ara girava a l'esquerra, ara a la dreta. Només m'aturava de tant en tant per beure un xarrupet de P-cola i airejar els formatges.

Un dia anava badant observant un volada de gamusinos i vaig ensopegar amb un paio que estava estés a terra. Tenia el forat d'una tret a l'orella i anava vestit de superheroi.

- Què fots aquí a terra amb l'orella foradada i amb los calçotets damunt dels pantalons ?

- M'han caçat ! Estava a casa avorrit i li he dit a la dona que me n'anava a volejar una estona. Cansat de mirar el Pasalacabra i El Cub de l'Oms, volia anar a prendre la fresca. Tota la tarda a casa amb el pijama i mirant la tele m'ha empiocat. He agafat els calçotets i la capa ... ja veus ...

- No entenc res ! Dóna'm la ma que t'ajudo a aixecar-te !

- Gràcies xiquet ! Amb el temps he anat perdent la forma.

- I així qui dius que t'ha caçat ?

- No n'estic segur però diria que ha estat l'Elmer !

- Vaja, vaja ! ... vols dir que no estàs una mica xiflat ?

- Estic com un llum d'oli.

- Si, ja ho he pogut apreciar. Tinc un do a l'hora de detectar certs comportaments estranys.

- A mi si que re mi fa que fa si sol !!!

Vaig deixar aquell personatge estrany i vaig continuar caminant. El meu cap no parava de pensar en l'estranya persona que m'havia trobat i amb lo munt d'indivus que deu haver al món que semblen d'un altre planeta. M'estava invaïnt el dubte de si jo mateix era un llunàtic. Vaig anar construïnt un croquis mental del meu tarannà que em servís per resoldre el dubte.

Després de rumiar durant més de mil kilometres es va fer de nit. Observant el forat blanc que hi havia al cel vaig arribar a la conclusió que era igual, que no calia que em fes patir ser una persona estranya. Els qui realment tenien problemes serien els que eren iguals, clons d'ells mateixos amb la seva vida milimetrada.

Nou Ex-Manager

2008-04-28T07:00:00.001-07:00

Nick - Quant de temps Manager !! Com et va la vida ?

Manager - Home Nick ... si que feia temps ! Mira, anar fent !

Nick - Què no estàs content de veure'm ?

Manager - No ho se, em sembla que no.

Nick - I això ?

Manager - Em pensava que ja tenia superades cert tipus de coses.

Nick - Et va marcar molt el circ, no ?

Manager - Quin circ ? Tot era mentida, els mariners, els vaixells, el Tintin, la Marta, el rom, Il Divo ... no he estat mai manager de res ...el circ, la Managerette, ... no se... tot mentida !

Nick - Tot ? No pot ser ! i les històries ?

Manager - Algunes de forma camuflada eren certes, però els contexts i els personatges falsos.

Nick - I on s'ha quedat tot això ? On ha anat a parar ?

Manager - No ho se, em deuria caure de les butxaques foradades. Han passat moltes coses des de l'últim cop i no recordo massa bé.

Nick - Però Manager ... i jo ? ... Que no sóc inventat ?

Manager - Aquest és el motiu que fa que no m'alegri de veure't. Jo ja em creia curat del tot, sobreposat i recuperat. Aleshores apareixes tu de ves a saber on.

Nick - No pateixis per mi, que no et faré gens de nosa. Ja veuràs, no notaràs que hi sóc ! Dubtaré de tot el que diguis, pensa que és una bona cosa tenir un contrapunt.

Manager - Ok !

EL MEU AVI VA ANAR A CUBA I L'ÀVIA ES VA BUSCAR UNA NÒVIA EN UN CLUB.

2007-11-27T04:00:00.000-08:00

Al final m'he decidit i abandono el vaixell, me'n torno a terra que és el meu habitat natural i aleshores no se ... potser torno a fer de mànager o potser torno al circ ... Els blogs permeten el que no permet la vida real, canviar de cop i ser una altra persona.

Jo continuaré llegint els vostres blogs i si en tinc ganes en faré algun de nou sobre mariners o sobre astronautes.

Gràcies a Henry per ser el neteja parabrisa de la nostra consciencia , i a l'Alícia per tenir un gran blog i a Lliri B., que no vam acabar sent massa amics, suposo que encara es pensa que sóc la mateixa persona que Henry.

Una forta abraçada a tots ! ... terra a la vista !

QUI TINGUI CUCS ... QUE S'HI POSI FULLES !

2007-11-22T00:38:00.001-08:00

Es trist, però no tothom calla per intel·ligència acceptant que no existeix la veritat, n'hi ha que callen perquè no tenen res a dir.

De fet, no és cap pecat capital que no et vinguin paraules al cap. No hi ha res millor que poder gaudir del silenci i no haver de dir, ni sobretot escoltar banalitats per omplir buits incomodes.

Hauríem d'aprendre a superar la tensió que provoca estar amb algú sense dir res. Sense soroll és pot gaudir d'un paisatge àrid, de menjar picant, d'un xarrupet de moscatell, de tancar els ulls i respirar, de la música moderna, d'una jornada castellera, d'una cremada de fotografies, d'una orgia solitària, d'un film, d'una passejada botànica, de l'onanisme compartit, d'agafar petits trossos de cinta adhesiva, de fer avions de paper, de desmuntar un clip estirant-lo o d'un ball de gegants. De que gaudiu vosaltres ? .... si... ja se que has pensat marranot/a !!!

En una trobada casual amb una salutació ja n'hi ha prou. Fins i tot no cal dir res, només una rialla aixecant el braç mentre penses "Cabrona/às!".

Des de que vaig superar les meves addiccions a la pornografia i a la sèrie Blossom no n'havia tingut cap de nova des de que he descobert el plaer de perforar. Tinc dos perforadores de sobretaula: una de blava normal de 2 forats per a feines ràpides i la meva preferida, la perforadora super professional Petrus 405. És una màquina perfecta amb la qual pots fer fins a 4 forats a l'hora i té selector de la mida del full. La guardo al calaix per a ocasions especials.Put passar-me hores perforant papers de tot tipus i per tots els costats fins que arriba el moment culminant de l'experiència: el buidat. Com m'agrada obrir la tapeta negra i deixar caure totes aquelles rodonetes de paper a la paperera.

Sense patir-hi massa, l'únic defecte de viure bé és l'enveja que provoca en els altres. Un ha d'estar preparat per ser apedregat en qualsevol moment.

2007-11-15T00:49:00.001-08:00

MANAGER AL PAÍS DELS PÍCAROS I LES AMAZONES NINFOMANES - PART 4 I FINAL

2007-11-13T02:21:00.000-08:00

Vam preparar unes motxilles plenes d'entrepans de secallona i el porro amb vi de Gandesa, disposats a marxar a l'alba. Tintin coneixia el camí cap a l'amagatall de les amazones i em guiaria per intentar trobar la Marta.
Malgrat tot lo dit anteriorment a mesura que l'anava coneixent, aquell personatge de còmic em semblava ben estrany. Parlant clar em donava la sensació que estava com una cabra i que no era gens de fiar. Enlloc de cridar-me pel meu nom, Manager, em deia Milú o de cop es posava a riure sol (imagino que no és gens bo abusar de la marihuana). Però com estava perdut i només el tenia a ell per trobar la Marta, fins que no em sortís res millor li faria cas. Confiava que em fallés l'instint i realment em fos d'ajuda.

Tot just a trenc d'alba vam emprendre l'incert camí. Sense conèixer el destí, preveia dies de caminata i mil aventures al cantó del meu heroi d'infantessa: persecucions, escalades, menjars picants, baralles, intrigues, conduccions temeràries, camuflatges, caminates per sobre un tren en marxa, espectacles porno XXXXX (homes i dones sense pell), salts trepidants, cotxes aparcats de nit en un descampat (qui no sap de que parlo?), mercats negres d'antiguitats, armes, policies corruptes, pirates... Estava molt emocionat.

Quan portàvem 5 minuts de camí em va dir ja havíem arribat. Em vaig quedar glaçat, si només havíem creuat el turonet i ja ens trobàvem davant d'una gran població.

Manager - Però tu de que vas ?
Tintin - Què passa ? t'he dit que et portaria i així ho he fet ?
Manager - No calia ni tantes expectatives ni tant desplegament !
Tintin - És que m'avorreixo !
Manager - I jo quina culpa en tinc, estàs boig !
Tintin - Calma ! que encara no t'he dit on són les amazones.

El molt cafre em va portar a veure un paio anomenat Henry. Es veu que ell ens podria ajudar. Era un paio sospitós amb ulleres de sol i que li agradava anar a cagar a la via ... i també tenia un helicòpter. A canvi d'un bon xarrup al porro ens va pujar a la seva nau i ens va portar a través d'una pineda a gran velocitat. En una clariana va aterrar l'aparell i en vam baixar dirigint-nos a un zona boscosa.
Tot just travessar l'espessor vam veure un munt de cabanes i un munt de dones que ens miraven amb una cara estranya i desitjosa. Entre elles la Marta. Però no només hi havia dones, sinó també homes, ovelles, cavalls i altres tipus de bèsties.

...em salto tota la part de sexe ja que no interessa a ningú...

I així vam trobar la Marta (Jarlll!) i els dos vam poder tornar al vaixell que vam reparar i poder continuar el nostre viatge per mar. Tintin i Henry es van quedar a viure allí, amb les amazones.
I millor acabar amb l'historia per què no porta enlloc. Adéu a tothom.

MANAGER AL PAÍS DELS PÍCAROS I LES AMAZONES NINFOMANES - PART 3

2007-11-08T07:31:00.000-08:00

Tintin havia estat un heroi per mi en els meus temps d'infantessa i joventut i m'apenava veure'l d'aquesta manera. Es mereixia tot el meu respecte malgrat haver-se tornat un gandul bordegàs politoxicòman afeccionat a la zoofília. Almenys no es postrituia.

Manager - Tintin, tu vas ser un gran aventurer, tot un periodista internacional. Jo, en aquest moments, no se on sóc i he perdut la resta de la tripulació. Potser em podries ajudar una mica.
Tintin - No ho se, estic cansat i em fan mal el fetge i les morenes. Ja fa temps que sofreixo en silenci. Explica'm la teva situació i miraré a veure que hi podem fer.
Manager - Et faré un resum ràpid. Vaig abandonar la meva quotidianitat per embarcar-me en un vaixell restaurat per un vell llop de mar. Eram 4 tripulants: el capità boig es va menjar a ell mateix, el James va desaparèixer nadant, la Marta es va perdre durant l'accident a la platja i un servidor. Podríem resumir el pla d'acció en els següents punts:
1) Trobar la Marta sigui on sigui.
2) Restaurar el vaixell.
3) Aprovisionar la bodega.
4) Saquejar algun poble amb l'excusa de buscar el sant grial i l'or dels jueus que es van endur els comunistes.
5) Tornar a navegar lliurement pel món amb el cos totalment nu.
Tintin - Ho tens tot molt ben pensat. Pel que m'expliques, em sembla que se on és la Marta.
Manager - On ? És viva ?
Tintin - M'hi jugaria el tupè decadent que porto que la tenen captiva les amazones ninfomanes !!
Manager - Les amazones ninfomanes !!
Tintin - Si, les amazones ninfomanes !!
Manager - Guau !! les amazones ninfomanes !!! ja m'estic excitant !! .... i qui són aquestes amazones ?

M'ho va explicar tot. Les amazones ninfomanes eren unes dones que feia més de 1000 anys que s'havien allunyat de la civilització. El seu únic objectiu era el pillatge, el sexe a tots els nivells i Anatomia de Grey. Per procrear sortien els dissabtes a la nit i abusaven del primer noi que els hi feia el pes. Si el fill resultant era mascle l'entregaven en adopció i si era femella l'educaven per convertir-la en una guerrera, en una amazona ninfomana. Ningú les havia vist mai però de tant en tant feien incursions a la civilització per segrestar noves adeptes i instruir-les.
Quan li vaig explicar a Tintin que Marta havia desaparegut sense deixar rastre, ràpidament va pensar en la culpabilitat d'aquest grup de dones salvatges. Havíem de rescatar-la abans que el procés d'absorció fos irreversible. Només Tintin em podia ajudar ja que ell tenia un llarg currículum d'aventures.

Manager - Si us plau company, pensa-hi bé ! sense tu no ho podré aconseguir.
Coneixes el camí per trobar-les.
Tintin - Estic cansat i vell, no se si et podré ajudar massa.
Manager - Vaaaaaa !!! porfa !!! plis !!!!
Tintin - Doncs va ! som-hi noi ! anem a preparar les motxilles que ens espera un llarg camí....I rentat bé les parts per si ens ataquen les amazones !

Continuarà ....

EXPLICACIONS

2007-11-05T02:19:00.001-08:00

Tintin - PARA, PARA !!!! PERÒ QUE COLLONS ÉS AQUESTA HISTÒRIA QUE ESTÀS EXPLICANT ???!!!

Manager - Què passa ?

Tintin - Com què passa ? M'estàs deixant com un drap brut.

Manager - Més o menys estic contant les coses tal com van passar. Potser hi poso una mica de salsa...

Tintin - Si que hi poses més salsa que bacallà ! T'has passat tres pobles !

Nick - Fot-li canya Tintin, aquest paio va per nosaltres !

Manager - Érem pocs i .... Tranquil·litat ! ... Explica tu la teva situació. Explica com eres quan ens varem conèixer. Ja veuràs com no difereix tant.

Tintin - No era un corrupte. Simplement el temps havia passat i m'havia fet vell. I no anava a bordells, simplement que la whiskeria era el més semblant a un bar que hi havia en 30km. A més, no hi havia dones ni homes prostituint-se.

Manager - Això és veritat, no hi havia ningú oferint el seu cos. El que em va estranyar és que hi hagués algun corder rondant ...

Nick - Doncs si voleu jo us conto unes històries de bordells a Vietnam que ...

Manager - No, no cal. Deixem les històries de malalties contagioses per a altres bloggers.

Tintin - Si, millor. No entrem en detalls ja que jo he viatjat molt i abans no hi havia tantes vacunes.

Manager - Si us plau, continuem amb el tema que ens toca. Les vostres infeccions de les parts íntimes no interessen a ningú.

Tintin - Potser si que m'havia posat en algun assumpte més o menys fosc però bé que s'ha de menjar, no ? I qui no s'ha posat mai en cap "trapitxeo" ? Eh ?

Henry(*) - Jo mai.

Alícia (*) - Jo em sembla que tampoc.

Nick - Jo si !!! vaig mutilar u....

Manager - Nick, vols fer el favor de callar ! ... Jo alguna coseta he fet, però res important.

Managerette - Jo no tinc massa mobilitat.

Marta - Jo no paro.

Tintin - No em feu parlar. Sou uns putes, segur que us calleu moltes coses.

Manager - I lo dels còmics de l'Asterix ? Què ?

Tintin - Va ser un gran error. No tinc res en contra de l'Asterix, és una bona persona, però les seves històries van fer una mica de competència a les meves i em vaig posar gelós. Després ja vaig demanar perdó a l'Interviú.

Marta - Coneixes l'Asterix ? No em podries aconseguir una mica de ...

Tintin - No !!!

Managerette - I el capità Haddock ?

Tintin - Es va morir fa uns anys. Ja estava vellet.

Manager - Pobre ! Un mariner menys !

Tintin - Quan varem anar al Tíbet ja era vell ! I la beguda el va perjudicar molt.

Nick - I la vostra relació ? Als còmics sempre va ser sospitosa. I tu ? amb aquella pinta de jovenet malgrat anar passant els anys.

Manager - Però Nick, com pots ser tan brusc ?

Tintin - Deixa, deixa ! ara que tinc la oportunitat d'explicar-me. No hi va haver cap relació amb el vell capità i sobre la meva orientació sexual no n'ha de fer res ningú. La meva pinta és la que tenia, mai he tingut massa pel a la cara i la indumentària no m'acompanyava massa. Però t'asseguro que ja tenia edat per fumar ... tu ja m'entens.

Manager - Aleshores que em proposes de cara a l'historia ?

Tintin - Només que siguis més prudent a l'hora de continuar explicant. Les coses es poden explicar de moltes maneres.

Manager - M'hi esforçaré. A més va ser tota una aventura la que varem viure !

(*) He utilitzat noms reals sense permís.

MANAGER AL PAÍS DELS PÍCAROS I LES AMAZONES NINFOMANES - PART 2

2007-10-31T02:41:00.000-07:00

No sabia si realment aquella platja en la que em trobava era la del país dels Pícaros, estava confús. I la Marta ? Què se n'havia fet ? I la Managerette no obria la boca ja que encara portava els punts de l'operació. Estava sol en un lloc desconegut. I si tot el món havia desaparegut ? Què faria ? ...doncs el que sempre havia somiat, entrar en un quiosc a fullejar les revistes pornogràfiques sense que ningú em mirés malament.

Vaig començar a caminar cap a una zona plena de palmeres i "xiringuitos" per veure si podia trobar alguna pista que em pogués ser útil. Res! tot era desconcertant! Només trobava cartells d'un lloc anomenat Torredembarra. De cop, vaig sentir uns lladrucs i em vaig girar, era un gosset blanc que semblava que m'estigués cridant. Vaig anar en la seva direcció mentre ell anava caminant marcant-me un camí. L'animaló em va portar directament a un local que semblava talment una casa de barrets anomenat Whiskeria El País dels Pícaros. Tant misteri per acabar en un "puticlub" de carretera.

A mi no em motivaven massa aquells llocs però a falta de quelcom millor, potser allí em podrien servir alguna beguda, una mica d'aliment i em donarien alguna pista per trobar la Marta. El meu viatge de mariner no podia acabar així, havia de continuar recuperant la tripulació, reconstruint el vaixell i aprovisionant la bodega.

Vaig entrar al local amb recel. Travessant una sala fosca amb olor de ranci vaig acabar assegut en un tamboret al cantó de la barra. Un cambrer em va mirar alçant les celles indicant-me que em podia servir. Li vaig indicar amb claredat: un entrepà de pa sucat amb tomata, fuet i formatge, unes olivetes i un got doble d'aigua de l'aixeta (menú de bon català). Per les dificultats de l'idioma el senyor no em va entendré i em va servir una cervesa i uns cacauets. Jo no volia forçar la situació ja que aquell personatge no feia cara de tenir massa amics, i em vaig prendre el que em va posar al davant.

Ja portava tres tapes de cacauets quan un estrany personatge es va asseure a la meva vora. Era ros, de cara rodona amb un tupè mal cuidat que li tapava el front i portava barba de tres dies. Portava un jersei blau cel, uns pantalons de golf i unes xancles de "mercadillo" que deixaven entreveure unes llargues ungles negres. Va demanar rom del bo i em va començar a parlar.

- Què se li ha perdut per aquí foraster ?

- M'he extraviat ! Després d'un seguit d'infortunis el vaixell en el que viatjava ha acabat encallat a la platja. I he perdut l'altra tripulant que quedava.

- Ja l'he vist des de la carretera, així que aquell munt de ferralla és teu ?

- Si ... més o menys... escolta ! no ens coneixem tu i jo ? Em sona la teva cara ! A quin col·legi vas anar ?

- No ho se! Qui ets tu ? Com et dius ?

- Els meus coneguts m'anomenen Manager.

- Encantat Manager, el meu nom és Tin, TinTin.

- TinTinTin ?

- No, Tintin solament.

- Tintin ? Vaja, quina gràcia !

- Gràcia, per què ?

- Com el dels còmics d'Hergé !

- Sóc jo mateix, l'inefable Tintin.

- Recargolis ! ... No se que dir !... estàs com canviat, com més ... més gastat.

En un primer moment vaig pensar que estava tocat del bolet però a mesura que anava avançant la conversa em vaig acabar convencen que realment era el veritable Tintin. La seva història era trista, des de l'escàndol de l'art Alfa la seva vida havia anat cap a caiguda . Havia acabat al món de les drogues, la trata de blanques, el contraban d'animals per a us sexual i la crema pública de còmics de l'Asterix. Una història sòrdida.

Continuarà ...

LA LILÍ I L'ALÍ BABÀ

2007-10-29T08:49:00.001-07:00

L'Alí Babà, bon beduí, demanà a la Lilí la mà
i la Lilí me li va dir: «Demana-li a la mamà».

El beduí no va badar i va deduir: «M'he de mudar».
I l'endemà on viu la mamà de la Lilí va anar a dinar.

L'amanida li van donar. L'avi Manel la hi va amanir.
L'avi Manel, l'home, bon avi de l'al-ludida Lilí.

L'Alí Babà va dir: «Va, Lilí, du vi».
La Lilí li va dura vi bo de debò.

La mamà de Lilí, a l'Alí, un bidó de vi li va dar
i el beduí li va buidar el bidó de vi a la babalà.

Bé ho val a dir, al beduí li va anar bé el bidó de vi
i, embadalida, la mamà de la Lilí me li va dir:

«Bon beduí, mal bevedor, la líbido, l'heu de domar».
I'Alí va dir: «La mini, la Lilí l'ha d'eliminar».

«Va, du vi, du vi», l'Alí bé li va dir,
«Du-li, du-li bo i no val a badar».

Oh, la la la, l'Alí Babà i la Lilí!
Oh, la la la, la Lilí i l'Alí Babà!

La Trinca

MANAGER AL PAÍS DELS PÍCAROS I LES AMAZONES NINFOMANES - PART 1

2007-10-26T05:14:00.000-07:00

Després d'una crisi de personalitat estiuenca i d'esborrar definitivament tot el que estava escrit sobre el meu passat, acabo de decidir que no s'ha d'oblidar. Guaita tu! quins capricis ! No hi ha res com fer el que a un li rota.

Posem-nos en situació: Jo, ex-manager del grup de supervendes Il Divo, em trobo realitzant el viatge de la meva vida amb un vell veler restaurat per un capità que està com un llum d'oli. Com a tripulants hi ha en James (no recordo si es deia així perquè m'ho estic inventant sobre la marxa) que se'n va anar a nadar i no ha tornat, el vell capità boig i la Marta (Olalà ! Mon Dieu !). Ja hem atracat als ports més importants del món: Londres, Paris, Madrid, Roma, Tijuana, ... i el viatge continua...

Ara heu d'imaginar un so psicodèlic i la imatge que s'espiralitza difuminant-se a lo Dimensió desconeguda i que ens porta al passat per continuar la història a principis d'estiu.

CONTINUACIO DEL VIATGE

Des de que James va desaparèixer la convivència amb la resta és va tornar més afable. El capità es va afeccionar a llepar joguines fabricades a la xina, la Marta i la Managerette tot el dia rebolcant-se mentre ... jo .. sol... gaudia del meu cos i del sol a proa amb el pit descobert llegint les aventures de Sherlock Holmes mentre de fons escoltava parlar a la meva companya que no es pot treure la Managerrete de la boca (pot sonar groller).

El veler bàsicament anava a la deriva des de feia més de 5 dies. Les veles ens les vam haver de vendre a l'últim port per poder pagar-li una operació d'estètica a la Managerette (ella en diu així per no dir que la van operar de fimosi), el timó el va tirar a l'aigua el capità pensant que li tornaria al confondre'l amb un bumerang, amb la gasolina del motor vam per unes castanyes i com sempre plou sobre mullat se'ns va punxar una ancora i només ens quedava mig rem com a mitja locomotriu de l'embarcació. Si la sort no ens acompanyava aviat acabaríem de la mateixa manera que els Sodomites i els Gomorretes: malament.

Els dies van anar passant i les forces s'acabaven. El Capità s'havia cruspit a ell mateix i només quedàvem la Marta, la Managerette i jo. Arrossegant-nos per coberta se'ns va obrir una escletxa de llum quan vam passar un cartell que hi posava "País dels Pícaros, 1,5 km". Si el vent ens acompanyava en unes hores podriem arribar a aquest port que estària ple de mariners famelencs i ens podríem prostituir per aconseguir uns diners i reparar el vaixell. Però la desnutrició i la deshidratació em van fer perdre el coneixement i em vaig despertar sentint com el vaixell colpejava en la sorra d'una platja. Estava sol. La Marta havia desaparegut.

L'HOME DEL CARRER

2007-10-25T02:18:00.001-07:00

Aquest homenet que tot ho fa bé,

que sempre camina, que sempre camina.

Aquest homenet que res no pot fer,

des d'ara en direm l'home del carrer.

No es lleva mai tard, s'afaita molt bé

la patilla esquerra, la patilla esquerra,

esmorza poquet, perquè no en té més;

mireu si ho fa bé, l'home del carrer.

Treu un cigarret, ai no, que no en té;
quan fuma és de gorra, quan fuma és de gorra:

els amics, si el veuen, fan tots el distret...

que poc fumaràs, home del carrer.

Baixa amb ascensor, ai no, que no en té,

camina de pressa, camina de pressa,

al replà de sota, troba la Roser,

et poses vermell, home del carrer.

La dona no ho sap, ai no, que no en té,

malament que penso, malament que penso,

se li va morir, ja ni sap de què;

això és un pecat, home del carrer.

Obre el seu cotxet, ai no, que no en té;

no té una pesseta, no té una pesseta,

no vol descanviar el seu bitllet darrer...

ja veus quin paper, home del carrer.

A peu va al treball, d'això sí que en té;

molt menys en voldria, mol menys en voldria,

si no hi ha calés, tampoc no hi ha Roser...

ho tens molt pelut, home del carrer.

El cap li fa mal, ai no, que no en té;

abans en tenia, abans en tenia;

un dia el va perdre i no el trobà més...

no tens res de res, home del carrer.

Quico Pi de la Serra

L'EX-CAÇADOR

2007-10-24T01:36:00.001-07:00

Manager - Nick, com és que et vas passar mitja pel·lícula jugant a la ruleta russa ?

Nick - Són coses del guió ! Sóc el personatge turmentat, el qui porta la vida al límit, el qui no entén les coses com són. M'hauria agradat ser més el resistent, aquell que ho aguanta tot i porta el pes de tota la colla.

Manager - Es que des de que perds el seny actues com un autòmat, amb la mirada perduda. I no se veure aquestes dualitats que em presentes per enlloc.

Nick - I tu que sabràs !

Manager - També em sona la teva cara de veure't ballar en un videoclip de Fat Boy Slim, eres tu ?

Nick - Manager, no hauries de confondre l'actor amb el personatge. Qui està parlant amb tu és el personatge.

Manager - Saps, un cop em van fer fora d'un xat eròtic.

Nick - Com ? Què em dius ara ?

Manager - Si, tenia curiositat. De fet, més que un xat era la imatge una senyoreta mig nua a 2 fotogrames per segon que aguantava estoicament tot un seguit de comentaris pujats de to mentre ella simulava excitació.

Nick - Quan jo era jove no existien aquestes coses. Nosaltres anàvem al cine i hi havia una senyora que ...

Manager - Psttt ! Prou ! ... Jo em vaig sentir molest per la situació d'aquella noia i li vaig dir que si estava còmoda com estava no tenia l'obligació de moure's ni d'ensenyar els pits.

Nick - Està bé això, i ella que va fer ?

Manager - Es va posar a riure i em va dir que marxés perquè l'estava molestant. Vaig contestar-li que no tenia cap mala intenció. Aleshores l'administrador actuant com un goril·la de discoteca em fa fer fora. Això si, sense contusions però amb la dignitat tocada.

Nick - A mi em van fer fora d'una boda perquè amb el regal no vaig arribar a cobrir el plat.

Manager - No ho recordo això a la pel·lícula.

Nick - Es que m'ho acabo d'inventar. No s'ha de voler que les coses siguin com tu et penses que haurien de ser. Simplement són diferents i les has de tolerar. Raonant en el que fem malament en les petites coses de cada dia s'avança més que fent grans actuacions.

Manager - Has parlat més ara que en tota la pel·lícula. M'estàs dient que hauria de ser més passiu.

Nick - No, més tolerant i reflexiu.

Manager - I per què t'hauria de fer cas ?

Nick - No me n'has de fer, fes el que vulguis.

Manager - I de que em serveix parlar amb tu.

Nick - No se, ets tu el qui parla amb amics invisibles.

PROBLEMES PROBLEMÀTICS

2007-10-22T07:08:00.001-07:00

Marta - Així que has parlat de mi públicament ? Sense demanar permís ni res, dient obscenitats ...

Manager - Però com ho saps ? Qui t'ho ha dit ?

Marta - Ho he vist al blog d'en Henry !! Però que t'has pensat ?

Manager - M'acabo de quedar sense paraules. No se que dir ... ho sento !... et serveix ?

Nick - Ara si que l'has fet bona pallasso !!

Manager - Més val que callis, pertorbat. Ves a comptar grans d'arròs !

Nick - Jo ? Pertorbat ? mira qui parla ! el qui té una pirola garladora.

Marta - Voleu fer el favor de callar !!! no és el moment de parlar de la vostra salut mental. Això no toca ! ejem, ejem ! això no toca ! ... A més ... qui és aquest Nick ?

Nick - Estem tots per tancar ! Me'n vaig !

Manager - Tot és culpa d'en Henry. Suposo que no ho ha fet amb mala intenció. Ell és tota una institució al món dels blogs, gairebé una deïtat.

Marta - Oh ! Gran Henry ! ....Canviant de tema, què deies de mi ? Alguna cosa d'orgies, de pantalons arrapats i samarretes curtes i mullades ?

Manager - Bé ... no se ... ara ....

Managerette - SI, SI, SI !!!!

Manager - Si us plau Managerette, ara no és el moment d'eufòries. A més, ja hauries d'haver desaparegut. Segons el diagnòstic del Dr.Matasans amb els 15 dies que porto prenen els supositoris i la teràpia d'electroshocks se m'haurien d'haver d'escreuat els cables.

Managerette - D'acord, sóc un producte de la teva imaginació, però tampoc no m'has de voler mal.

Manager - Mal no, només vull que no hi siguis. Bàsicament em molestes, fas nosa. M'estic tornant ximple ... n'eren tres tambors que venien de la guerra ... No tinc ganes que em regalin una d'aquelles camises blanques tan elegants, de mànigues llargues que es lliguen pel darrera.

Managerette - Ops ! Se m'acaba de clavar un supositori a l'ull, me'n vaig per sempre ! Adéu gandul !

Manager - Si, adéu ! ves amb la teva filosofia a pastar fang. No vull haver de sentir més teories estúpides sobre el sentit de la vida. vaig camí de la lucidesa mental.

Marta - Si, marxa ja d'una vegada que hem de continuar parlant amb el manager.

Manager - Una nosa menys !

Marta - Així que em dius ? Què més vas explicar de mi ?

Henry(*) - Si, si, explica-li, ja rebràs prou ! et mereixes unes bones ladilles !

Manager - Però que dius ? No m'ho pots fer això. Tu no em pots fallar Henry.

Lliri B.(*) - Carrega contra ell Marta ! és com tots els altres.

Marta - Vaja, vaja, ja veig que aneu sortint tots.

Manager - Ara tot serà diferent sense la Managerette. Ja no se que és veritat i que és mentida.

Marta - I si, estic bona ! i ho se....

(*)He utilitzat noms que no són meus sense demanar permís. Si algú es molesta que m'ho digui, em disculparé i ho canviaré per Flannagan. Posaria més noms però ningú més ha deixat comentaris.

NO SÉ PERQUÈ RIUS

2007-10-17T02:16:00.000-07:00

No sé perquè rius, quina gràcia et fa?
Un pallasso diu coses que em fan vomitar.
Quan menys t'ho esperis et donarà pel cul.
Et vindrà per radera i et donarà pel cul.

Ets molt feliç, oh quines dents tan maques que tens.
A l'oficina els tens tots tan contents.
Això s'acaba de pressa tot s'ho pot endur el vent.
Si penses una mica hauras perdut el temps...
Dormint!

L'altre dia et vaig veure passejant el gosset.
L'excusa perfecta déu n'hi do quin tipet.
Prò prepara't bonica el temps passa per tu.
Seràs tan cuqueta quan et caigui el cul?

No et vull sentir més plorar perquè t'han deixat sola.
Jo també em sento sol i no per això em poso toba.
Ja t'ho he dit mil cops, la vida és una broma.
Que no hi busquis sentit perquè ningú n'hi troba.

Més val que et busquis un noi ben polit i eixerit.
Que et trobi bonica de cos i esperit.
Que t'estimi per sempre tot i estar-te pensint.
Que t'estimi per sempre i et mimi si estàs al llit...
dormint!

Carles Sanjosé (SANJOSEX - VIVA!)

FRED

2007-10-15T07:05:00.001-07:00

1) La gent no canvia: -Mira en Manel! abans era un cabronàs i ara té tothom content-. Mentida podrida! en entorns diferents actuem diferent però sempre som els mateixos. Tampoc és que no es pugui evolucionar, però el passos són lents, llargs i amb recaigudes. Per cada pas que fem en podem tornar tres enrere.

2) No s'aguanta dels altres el que en ells veiem de nosaltres mateixos: -El Manel és un pesat insuportable, sempre està criticant a tothom-. Les critiques poden ser terribles. Quan s'assenyala algú amb un dit, sempre n'hi ha tres més (de dits) que t'assenyalen a tu. Podeu fer la prova! és fàcil.

3) L'enveja és una exteriorització de les nostres pròpies frustracions: -On va el Manel, s'ha apuntat a Anglès, al gimnàs i s'ha comprat un esportiu. Valdria més que s'estigués a casa-. Es terrible! No hi ha dret, que una persona hagi aconseguit una cosa que nosaltres no em gosat ni intentar potser per galvana.

4) Saber-se vendre és molt important: -Hola, em dic Manel i domino 4 idiomes a més de ser un bon esportista-. Independentment de les qualitats d'un mateix, saber tenir una bona aparença i parlar bé d'un mateix ajuda molt en la imatge que els altres tenen de tu. Parla malament de tu mateix o d'algú, i al moment l'objectiu de la infàmia queda clavat en la ment del/s interlocutor/s. Parla bé i ningú exterioritzarà que creu el que expliques, mentre interiorment els cremarà l'enveja (vegeu punt 3).

5) Omple els buits de la conversa amb banalitats: -Ah si Manel, diuen que el cap de setmana farà bon temps- .I no preguntis a qui creguis que no et pot respondre amb eficàcia i propietat. El fet és no creure res ni en res.

6) Fes que t'agradi el que queda bé en cada moment i que projecti de tu la imatge que vols donar: -Doncs el Manel és un fan de la sèrie "Perdidos" -

7) El millor punt de tots ! No ens em de crear mai expectatives sobre res: -Segur que l'ascens serà per mi, me'l mereixo més que no pas en Manel- .Les il·lusions són el pitjor enemic de la felicitat.

8) Exterioritzar ràpidament l'ira i la ràbia: -El molt cabró d'en Manel m'ha clavat una bufa quan m'ha caigut el cafè a sobre seu -. No s'ha de deixar que ens corrompeixi per dins.

9) Davant del dubte deixar-se portar per la veueta interior: -Doncs si, al final em vaig comprar un Mercedes enlloc de casar-me amb la Paula- .El nostre inconscient sap triar més bé que nosaltres mateixos. Ell, treu la palla del gra.

10) No tenir por de dir no: -Va Manel, compra'm loteria de Nadal - .Es millor que pateixin els altres que no pas tu mateix. Hi ha excepcions.

---------------------------------

Seguiu aquest manaments i no anireu enlloc. Ah ! i en Manel és un personatge fictici, no pregunteu. I com deia un vell amic meu d'un país del sud: "No hay mal ..... que no joda!".

Adéu i disculpes !